Històries de Superacció 4: El Gran Adam*

Versió CAT (más abajo en castellano): Adam és un noi de complexió atlètica, és alt i prim i corre com una llebre. Viu al casc antic de Barcelona amb la seva mare i els seus quatre germans, sempre lluitant per sortir endevant. Però ell mai perd els seu somriure i el seu bon humor, i sobretot, mai deixa d’explicar acudits, anècdotes o històries. Només va haver-hi un dia en el qual va deixar de parlar per uns minuts. Va ser el dia en què va córrer la seva primera mitja marató amb Superacció. Però aquesta història no us la explicarem nosaltres, millor deixem que l’expliqui ell en primera persona: “La meva primera mitja marató ha estat una de les meves millors experiències. He estat esperant 2 anys per fer-la, i gràcies al Cinto Ajram que em va animar a inscriure’m he pogut experimentar i sentir cansament, dolor, motivació, satisfacció, alegria, orgull, superació, emoció, i sobretot il·lusió per acabar... Durant la carrera, els primers 10 quilòmetres vaig estar motivat, i en els següents 10 em vaig començar a sentir cansat, em feia mal tot, però en cap moment desanimat perquè Zuhir, el nostre entrenador, sempre ha estat animant i acompanyant-me durant tot el recorregut, ja que podia haver arribat 15 minuts abans a la meta, però ell va estar aquí agafant-me l’ampolla d’aigua... En els moments en els quals he estat més cansat, em semblava que no avançava gens del recorregut, vaig tancar els ulls i vaig seguir corrent amb en Zuhir fent-me de guia. Una de les millors parts és trobar-me durant el recorregut la cara de la Mariona, una de les monitores, animant i fent la seva part de la mitja marató per treure’ns

By |Junio 5th, 2014|Categories: Competiciones, Historias de Superacció, Inserción, Sin categorizar, Triatlón|Tags: , , |Comentarios desactivados en Històries de Superacció 4: El Gran Adam*

Històries de Superacció 2: L’Andy* NO i el mar

Versió CAT (más abajo en castellano): L’Andy va venir des de Ghana fa uns anys en una llarga i dura travessa. El primer dia de Superacció ens va dir que no sabia nedar. Al cap d’una estona a la piscina vam descobrir que no només no sabia nedar, sinó que l’aigua li feia una por descomunal. Ell no ens ho explicava, ens ho explicava la tremolor incontrolable del seu cos. Curiosament, l’Andy no perdia mai el seu magnífic somriure. Poc a poc va anar aprenent a avançar dins la piscina. A l’estiu vam canviar la piscina pel mar. El cos de l’Andy era absolutament capaç, però el seu cap no ho veia tan clar: “La boia no, molt lluny! No puc!”. La distància des de la vora del mar fins la boia la podia fer perfectament paral·lelament a la platja, just en aquell punt a on podia tocar a terra si ho necessitava. Però anar cap a la profunditat del mar era molt més complicat…”No puc!”. Des de llavors, la Clara, una de les monitores, va començar a anomenar-lo “Andy NO”. Li va prometre que seria “Andy SÍ” quan decidís enfrontar-se a la seva por. A la foto podem veure l’Andy ple d’emoció el primer dia que l’Andy NO va deixar d’escoltar la veueta del seu cap i va arribar a la boia convertint-se en Andy SÍ. Ara, segons el dia, cada cop ve menys l’Andy NO i cada vegada més l’Andy SÍ. No només s’està allunyant de les seves pors sinó que a més, podrà entendre aquest escrit, que és una petita part de la seva història; perquè setmana a setmana, ell i la Clara fan un intercanvi: la Clara s’ofereix voluntàriament a fer-li

By |Junio 5th, 2014|Categories: Historias de Superacció, Inserción, Sin categorizar|Tags: , |Comentarios desactivados en Històries de Superacció 2: L’Andy* NO i el mar