Ja pots aconseguir la teva samarreta solidària Superacció!

  Ja pots aconseguir la teva samarreta solidària Superacció! ja disponibles en tots els tallatges, S-M-L-XL. Tres models diferents disponibles:   -Corro para huir de la pereza. -Pedaleo para ventilar ideas. -Nado para desahogarme. La samarreta la pots aconseguir fent una donació a la Associació per un import de 10€ Aconsegueix-la enviant un correu electrònic amb la teva petició a mc@superaccio.org, detallant la teva direcció física i la teva comanda, i t'explicarem com realitzar la donació.   Moltes gràcies a tots!!  

By |noviembre 16th, 2015|Categories: com col·laborar, Sin categorizar|Tags: |Comentarios desactivados en Ja pots aconseguir la teva samarreta solidària Superacció!

Video: ¿Qué es Superacció?

¿Qué es Superacció? de Superacció en Vimeo. Os presentamos el video que realizamos el curso pasado que explica la experiencia de Superacció desde el punto de vista de nuestros chicos y chicas. Un video emocionante realizado gracias a la colaboración desinteresada de Duna Barjan Fashion Films. Gran trabajo!

By |junio 10th, 2014|Categories: Competiciones, Inserción, Triatlón|Tags: , , , |Comentarios desactivados en Video: ¿Qué es Superacció?

Històries de Superacció 4: El Gran Adam*

Versió CAT (más abajo en castellano): Adam és un noi de complexió atlètica, és alt i prim i corre com una llebre. Viu al casc antic de Barcelona amb la seva mare i els seus quatre germans, sempre lluitant per sortir endevant. Però ell mai perd els seu somriure i el seu bon humor, i sobretot, mai deixa d’explicar acudits, anècdotes o històries. Només va haver-hi un dia en el qual va deixar de parlar per uns minuts. Va ser el dia en què va córrer la seva primera mitja marató amb Superacció. Però aquesta història no us la explicarem nosaltres, millor deixem que l’expliqui ell en primera persona: “La meva primera mitja marató ha estat una de les meves millors experiències. He estat esperant 2 anys per fer-la, i gràcies al Cinto Ajram que em va animar a inscriure’m he pogut experimentar i sentir cansament, dolor, motivació, satisfacció, alegria, orgull, superació, emoció, i sobretot il·lusió per acabar... Durant la carrera, els primers 10 quilòmetres vaig estar motivat, i en els següents 10 em vaig començar a sentir cansat, em feia mal tot, però en cap moment desanimat perquè Zuhir, el nostre entrenador, sempre ha estat animant i acompanyant-me durant tot el recorregut, ja que podia haver arribat 15 minuts abans a la meta, però ell va estar aquí agafant-me l’ampolla d’aigua... En els moments en els quals he estat més cansat, em semblava que no avançava gens del recorregut, vaig tancar els ulls i vaig seguir corrent amb en Zuhir fent-me de guia. Una de les millors parts és trobar-me durant el recorregut la cara de la Mariona, una de les monitores, animant i fent la seva part de la mitja marató per treure’ns

By |junio 5th, 2014|Categories: Competiciones, Historias de Superacció, Inserción, Sin categorizar, Triatlón|Tags: , , |Comentarios desactivados en Històries de Superacció 4: El Gran Adam*

Històries de Superacció 3: Mohamed*, el noi inquiet

Versió CAT (más abajo en castellano): En Mohamed va venir del Marroc fa 6 anys amb el seu germà en un viatge prohibit i gens còmode. Ell tenia 8 anys, el seu germà un parell més i… prioritats molt diferents. En Mohamed va convertir els carrers del Raval en la seva casa, a on feia i desfeia, malvivint però gaudint. Un dia, el seu germà li va dir que havia estalviat prou per marxar cap a Itàlia a buscar la seva família, però només tenia diners per un bitllet. Així, en Mohamed es va quedar on era casa seva, fins que de forma voluntària però poc convençut alhora, va entrar en un centre de menors. En Mohamed va arribar a Superacció acompanyat d’un avís d’alt risc de fuga. Cada dia algun educador del seu centre l’acompanyava i un cop acabada l’activitat l’havíem d’entregar. Però mai ha intentat fugar-se. Simplement és un noi inquiet, nerviós, que no entén per què ha d’estar tancat, quan ell ja ha viscut lliure sense l’escalfor d’una llar o d’una família. Al cap de només cinc dies amb nosaltres va venir a animar al triatló SERTRI. Gràcies a una baixa, va tenir l’opció de participar-hi. I en Mohamed, aquest noi inquiet, va apuntar-s’hi. Va participar per equips en el sector de natació: va fer els 300m amb molta dignitat disputant la sortida entre rivals alts i musculats. El va seguir la Aisha* amb bicicleta i en Miguel* corrent. Un equipàs. El dia de la prova ens va explicar que des de que estava amb nosaltres arribava esgotat al centre. Ara ja no s’avorria allà tot el dia i sobretot, no es veia involucrat en baralles. Els seus educadors no donen crèdit

By |junio 5th, 2014|Categories: Competiciones, Historias de Superacció, Inserción, Sin categorizar, Triatlón|Tags: , , |Comentarios desactivados en Històries de Superacció 3: Mohamed*, el noi inquiet

Històries de Superacció 2: L’Andy* NO i el mar

Versió CAT (más abajo en castellano): L’Andy va venir des de Ghana fa uns anys en una llarga i dura travessa. El primer dia de Superacció ens va dir que no sabia nedar. Al cap d’una estona a la piscina vam descobrir que no només no sabia nedar, sinó que l’aigua li feia una por descomunal. Ell no ens ho explicava, ens ho explicava la tremolor incontrolable del seu cos. Curiosament, l’Andy no perdia mai el seu magnífic somriure. Poc a poc va anar aprenent a avançar dins la piscina. A l’estiu vam canviar la piscina pel mar. El cos de l’Andy era absolutament capaç, però el seu cap no ho veia tan clar: “La boia no, molt lluny! No puc!”. La distància des de la vora del mar fins la boia la podia fer perfectament paral·lelament a la platja, just en aquell punt a on podia tocar a terra si ho necessitava. Però anar cap a la profunditat del mar era molt més complicat…”No puc!”. Des de llavors, la Clara, una de les monitores, va començar a anomenar-lo “Andy NO”. Li va prometre que seria “Andy SÍ” quan decidís enfrontar-se a la seva por. A la foto podem veure l’Andy ple d’emoció el primer dia que l’Andy NO va deixar d’escoltar la veueta del seu cap i va arribar a la boia convertint-se en Andy SÍ. Ara, segons el dia, cada cop ve menys l’Andy NO i cada vegada més l’Andy SÍ. No només s’està allunyant de les seves pors sinó que a més, podrà entendre aquest escrit, que és una petita part de la seva història; perquè setmana a setmana, ell i la Clara fan un intercanvi: la Clara s’ofereix voluntàriament a fer-li

By |junio 5th, 2014|Categories: Historias de Superacció, Inserción, Sin categorizar|Tags: , |Comentarios desactivados en Històries de Superacció 2: L’Andy* NO i el mar

Històries de Superacció 1: Carmen*, la primera en no rendir-se

Versió CAT (más abajo en castellano): La Carmen té 20 anys i és d’origen bolivià. Va començar amb Superacció des de l’inici, quan el mes d’abril de 2013 van començar els cursos anuals de triatló. Ella pateix epilèpsia, i per aquest motiu sempre s’ha sentit molt protegida, i en general, o més concretament a dins del seu cap, sempre s’ha cregut menys capaç que altres persones per a assolir els seus reptes.  Els primers dies li costava acabar tots els circuits i sempre calia acompanyar-la per animar-la a que continués: “No em trobo bé, necessito descansar, no puc córrer tant, això no és per a mi”. Però quan l’animàvem, sempre podia donar una mica més. En només tres mesos va anar millorant a gran velocitat. Al fer les inscripcions al Triatló SERTRI de Badalona, a principis de juny, la Carmen ho va voler fer per relleus, ja que no veia clar participar en el triatló de manera individual. El mateix dia de la competició, degut a una baixa, li vam proposar fer el triatló individualment, i la sorpresa va ser quan va dir que sí! Donem fe que la Carmen va patir, i molt, per acabar el recorregut. Va tenir el suport incondicional de la Raquel, una educadora, fins a l’últim moment. Ho va donar tot fins el final, poc després que els nostres nois i noies tinguessin la idea d’anar a buscar-la per animar-la i per córrer al seu costat els últims metres fins a la línia d’arribada. Després de veure-la patir, suar, somriure i plorar, podem confirmar que la Carmen és una campiona i que no va ser la última en arribar, sinó la primera a no rendirse. També podem assegurar que som un gran equip. Tot un exemple de SUPERACCIÓ.  *noms inventats per protegir

By |junio 5th, 2014|Categories: Competiciones, Historias de Superacció, Inserción, Sin categorizar, Triatlón|Tags: , , |Comentarios desactivados en Històries de Superacció 1: Carmen*, la primera en no rendir-se